Rafel Bruguera publica la biografia de l’escalenc Martí Rouret, home de confiança de Lluís Companys

L’escriptor i polític escalenc presenta el 13 de desembre «Martí Rouret. L’Escala, Móra d’Ebre, Barcelona, Mèxic», referent al mestre i polític republicà que va arribar a ser sotssecretari de la Presidència de la Generalitat durant la Guerra Civil L’obra inclou la biografia, articles i poemes de Rouret (1902-1868), nascut a l’Escala, exercint de mestre a terres ebrenques, impulsor de diferents publicacions i exiliat a França i a Mèxic a partir de 1939
L’escriptor i polític escalenc Rafel Bruguera presentarà, el proper divendres 13 de desembre (19 h) a l’Escala, la seva última publicació, «Martí Rouret. L’Escala, Móra d’Ebre, Barcelona, Mèxic», editat per la Fundació Josep Irla. Es tracta d’una biografia que també inclou articles i poemes del mestre i polític republicà que va arribar a ser sotssecretari de la Presidència de la Generalitat entre el 1936 i 1939. Rouret (L’Escala, 1902 – Ciutat de Mèxic, 1968) es va criar a l’Escala i després d’exercir de mestre i iniciar la carrera política a Móra d’Ebre va ocupar destacats càrrecs de la Catalunya republicana, tot convertint-se en estret col·laborador i home de màxima confiança del president Lluís Companys. La derrota republicana a la Guerra Civil va portar Rouret a l’exili, primer a França i finalment a Mèxic, i al 1954 va ser un dels impulsors de l’elecció de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat. Durant la seva carrera polifacètica també va impulsar diferents publicacions. La presentació del llibre, organitzada per l’Ajuntament de l’Escala i la Fundació Josep Irla, tindrà lloc a l’Alfolí de la Sal i comptarà amb la presència de Víctor Puga, alcalde de l’Escala; Marta Vilalta, secretària general adjunta d’ERC; Anna Maria Garcia, catedràtica emèrita d’història contemporània de la Universitat de Girona, i Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla. Es lliurarà gratuïtament un exemplar del llibre a tots els assistents. La publicació consta de dues parts, la biografia i un recull de 105 poemes i articles de Rouret; el pròleg va a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira, exlíder d’ERC i exvicepresident de la Generalitat, i l’epíleg de José Maria Murià, nebot de Martí Rouret. Rafel Bruguera, actualment diputat al Parlament de Catalunya i exalcalde de l’Escala, s’ha fixat en Martí Rouret en la seva darrera publicació perquè «en el marc del treball de recerca per recuperar la història de l’Escala és una figura important, va néixer aquí». Bruguera considera que el càrrec de sotssecretari de la Presidència de la Generalitat va ser el «més important i llarg» que va ostentar, era una tasca «de màxima confiança de Lluís Companys, durant tota la Guerra Civil en va ser la seva mà dreta». Va començar a preparar aquest llibre al 2015 mitjançant el «treball de recerca i de buidatge d’hemeroteca de notícies i articles» i endinsant-se a «arxius de referència» com el del Parlament de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el de Salamanca i els d’àmbit més local com els de l’Escala o Móra d’Ebre. Bruguera, que com a contacte familiar de Rouret ha tingut el seu nebot resident a Mèxic, José María Murià, considera que «la part més complicada del llibre va ser el que tracta l’expedient i la repressió per haver entrat a la maçoneria, al 1938. He necessitat l’ajuda d’un expert en aquest tema». Fundador de partits i de publicacions, futbolista o actor Martí Rouret i Callol va destacar des de ben jove al seu poble natal pel seu compromís cívic i cultural, sent futbolista, actor amateur i fundador de la revista quinzenal Costa Brava, que es va editar entre 1919 i 1922. El seu ofici de mestre el va portar de Lloret de Mar a Móra d’Ebre per fer-se càrrec del Centre Instructiu Democràtic, conegut popularment com la Democràcia (1926), una escola laica fundada per la Joventut Republicana el 1913. Va ser membre dels corrents de renovació pedagògica, organitzant excursions, revistes, activitats musicals i teatrals. Rouret també va impulsar i dirigir dues revistes, La Riuada -difusió de la cultura catalana a la comarca- i l’Ideal de l’Ebre, amb clar signe polític republicà i d’esquerres. Va fundar la Federació Republicana Federal Socialista del districte de Gandesa, que s’integraria més endavant a l’estructura interna d’ERC. A Móra d’Ebre va iniciar una fructífera trajectòria política que el portaria a exercir destacades responsabilitats en la Catalunya republicana: diputat de la Generalitat Provisional (1931), diputat al Parlament de Catalunya (1932), secretari primer del Parlament, alcalde gestor i regidor de Móra d’Ebre (1933-1934), secretari general d’ERC (1935-1937), conseller de Sanitat (agost-octubre de 1936), comissari general d’Ordre Públic de Catalunya (novembre-desembre de 1936) i sotssecretari de la Presidència de la Generalitat des de desembre de 1936, convertint-se en la mà dreta del president Lluís Companys. Rouret va estrenar aquest nou càrrec, convertint-se en l’únic titular durant tot el període de guerra, tot encarregant-se, entre d’altres, dels serveis consulars i diplomàtics de Catalunya pel què fa a la protecció de ciutadans estrangers i dels béns comercials i industrials. Als darrers dies de la Barcelona republicana, Rouret va assumir les responsabilitats de salvaguardar bona part de l’arxiu del Parlament i de l’evacuació dels diputats que encara restaven a la capital catalana just abans que les tropes franquistes ocupessin la ciutat. La derrota a la Guerra Civil el va empènyer a l’exili, primer a França i després a Mèxic. Durant aquest període, tot mantenint-se fidel al seu compromís catalanista i republicà, va ser un dels impulsors de l’elecció de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat.

En Directe